Pràctiques escolars.

Durant aquest segon quatrimestre a la facultat de Magisteri, he tingut l'oportunitat de cursar l'assignatura de pràctiques escolars i aquesta ha estat una de les experiències més favorables de la meua vida. Per això, he decidit realitzar una breu conclusió sobre la meua estada a un col·legi, durant dues setmanes,  encara que sols fos com a mestra de pràctiques.

Com a mena d'introducció, he de dir que durant les dues setmanes de pràctiques que corresponien aquest primer any,  he estat al centre escolar “Bonavista” situat al meu poble, Ontinyent, a la Vall d’Albaida (Valencia). Concretament, el centre es troba al barri de Sant Rafel, que és on he viscut jo des de sempre, amb la qual cosa m’ha semblat un col·legi més proper i familiar i per aquest motiu, principalment, el vaig escollir.

Sincerament, la primera impressió que vaig experimentar al arribar va ser com la d’un xiqueta que arriba a l’escola el seu primer dia. És a dir, estava nerviosa pel que m’esperava allí, ja que tot anava a ser nou per a mi, i a més em vaig sentir un poc estranya ja que feia temps que no xafava un col·legi. Però prompte ens van distribuir per classes, a mi em va tocar l’aula de quint de primària i acte seguit em trobava a aquesta amb 23 alumnes davant meua mirant-me amb curiositat i il·lusió per conèixer-me. Al començament, els xiquets/es em miraven amb timidesa, amb somriures que ho deien tot i amb una manera de comportar-se un tant diferent a l’habitual. D’altra banda, tots els/les mestres em van rebre des de l’inici molt amablement, amb simpatia i fent-me sentir com a casa, en especial la meua tutora, que fou qui més m’ajudà. Però pocs dies després els xiquets/es van agafar confiança i van començar a apropar-se més a mi, em preguntaven coses, i es mostraven molt més oberts i simpàtics. Així és que en general el començament d’aquestes pràctiques al col·legi m’anà d’allò més bé i ràpidament em vaig adaptar a ell.

No obstant, la conclusió més important a la qual he arribat mitjançant les pràctiques es resumeix en què tan sols amb els primers dies vaig poder sentir i notar com aquest és realment l’ofici al qual vull dedicar-me.
Si en algun moment durant aquest primer any a la universitat he dubtat sobre si he escollit bé la carrera o no, sobre si realment el que vull es treballar amb xiquets/es amb tot el que això comporta, sobre si m’agradarà o no donar classes i si tindré paciència per fer-ho, en fi, un fum de dubtes que rondaven pel meu cap, ara ja no en tinc cap. Durant la meua estada al col·legi, m’he adonat que he escollit a la perfecció el meu futur ja que sé que gaudiré moltíssim amb aquest treball, perquè em fascina.
Des de la meua perspectiva, el temps que dediquem tots i totes a la nostra professió, ocupa un percentatge important en les nostres vides. A més, pertànyer o formar part d’un col·lectiu en el qual existeix una jerarquia comporta conflictes interpersonals. D’aquesta manera pense que és fonamental treballar en una tasca que t’ompli com a persona segons els propis valors, que t’agrada, que gaudeixes duent-la a terme, i a més et facilita el fet de fer front als conflictes als que, anteriorment, he fet referència.
Per concloure, puc dir que com que la trajectòria vital de les persones que conformem la societat d’avui dia està enfocada de manera que es prioritza la vida laboral com la base a partir de la qual es determina un estil de vida concret, és imprescindible escollir bé allò al que ens volem dedicar. I amb aquestes pràctiques m’he assegurat que realment aquest és l’ofici que en un futur vull desenvolupar.