"HOY EMPIEZA TODO"

"Hoy empieza todo" és el títol d'una pel·lícula que em va sorprendre molt quan la vaig veure ja que té un rerefons molt bonic i em va fer reflexionar prou. Per això, la recomane a tothom, i en especial als/les mestres o futurs/es mestres.
 En primer lloc realitzaré un resum de la pel·lícula, i acte seguit exposaré una breu reflexió crítica.

                                                 

•  Resum

 En un xicotet poble del nord de França, el 30% dels 7.000 habitants està en desocupació a causa de la crisi de la mineria; Daniel, de 40 anys, és el director i professor de l'escola infantil el qual sense eludir els seus propis problemes personals, assumix que pertany a una llarga cadena d'hòmens i dones que han lluitat durant segles per sobreviure en eixa llunyana i dura regió minera. Decidix que no pot fer una altra cosa que seguir eixa lluita. Un dia, la mare d'una de les alumnes arriba borratxa a l'escola, patix un col·lapse i deixa allí a la seua filla de cinc anys. El professor decidix prendre cartes en l'assumpte, i sol·licita l'ajuda de la comunitat i dels pares dels seus alumnes. El seu treball com a docent serà qüestionat. Reflectix tota la problemàtica d'una xicoteta comunitat industrial: desocupació, alcoholisme, desestructuració familiar, abusos... i sobretot la falta d'esperança en el futur que aflora de cada un d'estos problemes. 

És pel·lícula de denúncia, utilitzant certes tècniques pròximes al documental, complix amb tots els objectius que es marca, constatant la falta d'atenció de les autoritats i institucions públiques cap a l'educació infantil, la falta de suports a les famílies més humils (per la que els xiquets acaben pagant).

És un homenatge a la figura de l'educador, autèntic heroi ací, personificada en el protagonista, Daniel Lefebvre (Philippe Torreton) , un home que emprén una lluita titànica cada dia enfrontant-se a tota la precarietat que rodeja al centre on impartix les seues ensenyances a xiquets menuts, a vegades veient-se obligat a exercir com a assistent social, i lluitant contra la misèria moral i material d'alguns dels familiars dels alumnes.

• Reflexió personal.

Aquesta pel·lícula dona pas a una gran reflexió sobre el paper que ocupa la societat en general pel que fa al proces educatiu dels xiquets/etes. L'entorn en què es mouen és fonamental per aconseguir bons rendiments acadèmics i per tant, ja siga el propi centre, com el barri... i en especial la família, suposen pilars importants per a ells.
Les famílies son qui han de donar-los el major suport i ajudar-los en tot el que necessiten. Si, al contrari, la família els descuida i no es preocupa per la seua educació (com és el que ocorre a la pel·lícula), els xiquets/etes es trobaran desorientats, amb moltes carències, i sense motivació per aprendre coses noves. 
Així, amb aquesta historia s'observa com la implicació d'un dels mestres del centre en els problemes  dels seua alumnes, dona bons resultats i fa que poc a poc l'aprenentatge siga millor. Per tant, aquest constitueix un bon exemple per extrapolar a la resta de centres en els quals hi haja una situació semblant. 
En conclusió, la major part dels alumnes que disposen de famílies desestructurades, i que per eixe motiu no reben una bona educació familiar ni el suport que necessiten, acaben amb fracàs escolar. I aquesta és precisament la conseqüència que es vol evitar. 
Així és que el primer que s'ha de fer per no arribar a aquest punt és eliminar tota causa que puga facilitar-ho. La solució més recomanada és la col·laboració, és a dir, que tant pares com mestres col·laboren entre ells per lluitar, al cap i a la fi, per l'educació d'una nova generació.

Ací apareix una escena de la pel·lícula que he decidit escollir perquè em va semblar molt bonica.